Torroja deu el seu nom a una antiga torre musulmana dels segles X i XI anomenada Torre Roja, que fou construïda com a torre de vigilància i comunicació amb altres llocs veïns.
Formà part des del primer moment del Priorat d'Escaladei, que en percebia els delmes i les primícies i hi exercia la jurisdicció. Jaume II atorgà el domini directe i el mer imperi al comte de Prades. L'any 1319 tenia ja església propia. Durant la Guerra dels Segadors, els monjos de la Cartoixa, i per tant els pobles del Priorat, es posaren al costat de la causa catalana per lluitar contra l'invasor Felip IV. Torroja, durant la guerra de Successió, es pronuncià a favor de l'arxiduc Carles. Tot i que es tenen poques dades sembla ser que la guerra tingué poca incidència demogràfica al poble.
L'exèrcit napoleònic hi entrà unes quantes vegades. Durant les guerres carlines el poble es fortificà i fou atacat pels carlins. L'any 1868 es constituí la Junta Revolucionaria Local, que féu dimitir l'Ajuntament, però fou liquidada molt aviat pel comandant general de Tarragona. |
|||||||||
Celebra la Festa Major per Sant Miquel, el 29 de setembre. També és festa el 9 de maig. Cada any, des del 1978, el segon diumenge de maig té lloc a Torroja la celebració
dels Jocs Florals amb la col.laboració de destacats poetes dels Països Catalans. |
|||||||||
|
És interessant l'Església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica, amb elements barrocs, construïda entre 1766 i 1767, que guarda com a peça notable un orgue d'estil romàntic francès amb elements catalans, construït al voltant de 1800 pel ciutadà francès Joan Pere Cavailler. En els últims anys ha estat restaurat. Com en altres pobles del Priorat, a Torroja hi ha grans cases pairals del s. XIX. La més notable, cal Comte, de grans dimensions, conté restes d'un oratori privat.
|
|||||||||
- Sabaté i Alentorn, J. , Guia
de Torroja del Priorat, Diputació de Tarragona, 1984. |
|||||||||
| Ajuntament | El Municipi | |||||||||